Titelles d'ànima obscura

Em fas estimar a aquell a qui tu estimes realment, no pots evitar descriure’l amb els seus ulls o el seu somriure o les seves paraules. I jo caic als seus braços. Però de la mateixa manera que m’omples d’amor també amagues dins meu odi, perquè vols que sigui real. 

M’imposes un caràcter determinat, invariable. Llavors evoluciono i t’adones que puc arribar a ser tangible i et dóna la impressió que fins i tot el meu cor batega, per què tu me’l fas bategar. 

I sense adonar-te crees el meu rostre, els meus cabells i les meves manies. Agafes un simple full blanc i em plasmes en tinta negra. Quan acabes m’observes, em corregeixes, potser enlloc de rossa, morena. Descrius al meu entorn un pac, o una casa, em poses en un temps determinat. Inventes un món i em tanques a dins, entre punts, comes i lletres. 

Però caus en una cosa elemental, no saps com anomenar-me. I mentre estàs dies pensant, la meva persona resta a l’espera d’aquesta ànima que em falta. Així que quan per fi trobes el mot adequat deixo d’estar esguerrada. I encara que no ho vulguis reconèixer t’enamores de mi i m’estimes com si jo fos real. 

I com que sóc una simple titella a les teves mans em creus una heroïna i em fas viure aventures. Em fas córrer, i el cor se m’accelera, em fas escalar muntanyes i nedar mars; m’imagines, potser, liderant un gran exèrcit o sobre els lloms d’un cavall; i quan et sents trista em fas plorar. 

Però en totes aquestes heroïcitats que em fas viure sofreixo; jo sempre he fet tot el que has volgut, sóc un simple producte teu, un simple pensament, però si m’imagines morir tu també plores, doncs sóc una petita extensió del teu ésser. Llavors, per què he de patir, plorar, sagnar, tan sols per a viure una història i entretenir al lector? Sóc la teva invenció i t’apel·lo per fer aquesta crida, molts cops jo no vull ser la heroïna de la teva història.

Cloudin

Gràcies per llegir-nos! 

Esperem el teu comentari.